Presentació del Manifest Per una llibertat de premsa de totes i tots

L’SPC, conjuntament amb altres entitats, celebrarà enguany el 3 de Maig –Dia Mundial de la Llibertat de Premsa– com una jornada reivindicativa en la qual es reclamarà que el dret a la informació torni al seu legítim propietari, la ciutadania. Aquesta commemoració consistirà en una taula rodona en el qual es farà lectura del Manifest 3 de maig de 2016, per una llibertat de premsa de totes i tots al qual ja donen suport diverses organitzacions i obert a l’adhesió de les que ho facin en els pròxims dies. Aquest acte, però, se centrarà en donar veu als representants de les diferents entitats i associacions que hi assisteixin que exigeixin el dret a la informació com un dret humà essencial que pertany a la ciutadania i no als mitjans de comunicació ni als periodistes, tal com estableixen diverses normatives.

L’acte es farà, però, per qüestions d’agenda, el dia abans, dilluns 2 de maig, a dos quarts de set de la tarda. El manifest que es llegirà és un resum del que ha estat elaborat per a l’ocasió, que en la seva versió sencera es pot consultar enaquest enllaç.

Lloc: Seu de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Carrer Doctor Aiguader, 18. Metro: Parada Barceloneta (L4).

Entitats que fins ara han adherit al manifest: SICOM, SPC, Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), Associació Catalana de Juristes Demòcrates (ACJD), Col·lectiu de Dibuixants de Premsa, CONFAVC, Màster Gènere i Comunicació de la UAB i la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores (XIDPIC)

La Xarxa DIC demana que el nou govern espanyol derogui la llei mordassa i garanteixi el dret a la informació després del 20D

La Xarxa pel Dret a la informació i la Comunicació -Xarxa DIC-, formada per més de 30 entitats socials catalanes, reclama als partits polítics catalans i espanyols mesures concretes per garantir el dret a la informació de la ciutadania. En els darrers anys hem vist greus perills per als drets a la informació, la comunicació i la llibertat d’expressió. Per això la Xarxa DIC planteja sis demandes bàsiques per posar les bases d’un canvi de cicle polític que permeti un major aprofundiment democràtic i garanteixi el dret a la informació com una prioritat d’Estat. Demanem al govern espanyol que surti de les propers eleccions del 20 de desembre quatre mesures a complir durant el primer any de mandat:

• La derogació de les lleis mordassa aprovades en l’anterior legislatura
• La garantia legal i política de l’autonomia dels mitjans públics despolititzats i no partidistes amb participació social i de professionals de reconegut prestigi en la seua direcció.
• Que es genere un marc legal i polític que permeta el desenvolupament del tercer sector de la comunicació, formats per mitjans impulsats i gestionats per la societat civil.
• Que es limite la concentració de la propietat dels mitjans privats per garantir-ne el pluralisme polític, cultural i social
• Que l’educació en comunicació i el foment de la capacitat crítica de la ciutadania cap als discursos mediàtics siga una prioritat d’Estat.
• Pel que fa a les campanyes electorals: la derogació dels blocs electorals i l’obligatorietat dels debats plurals, si més no, als mitjans públics.

Si bé les mesures proposades no són la finalitat última de la Xarxa DIC tot i que les considerem un bon punt de partida i un marc en el qual poder desenvolupar les propostes que recollim en el nostre manifest i el nostre decàleg. L’objectiu final de la Xarxa DIC és conscienciar i empoderar la ciutadania perquè reclamen el seu dret a la informació i a la comunicació, i que aquests siguen garantits per llei i mitjançant el desplegament de polítiques públiques. Per això és clau el desenvolupament de l’educació en comunicació i dels mitjans comunitaris organitzats des de la societat civil.  

Més informació

Bloc de la Xarxa DIC.

Facebook Xarxa DIC

Twitter @dretinformacio

VÍDEO: Garantir el #dretalainformació després del 27-S

El vídeo del debat del passat 22 de setembre  a la seu de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya sobre ‘Com garantim el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania després del 27-S?’ Les principals candidatures al Parlament que van participar exposant les seves propostes i responent a les preguntes que es van fer des dels moviment socials presents.

• Jordi López Santin, Catalunya Sí que es pot
  Carlos Carrizosa, Ciutadans
  CUP Lluc Salellas
  Enric Marín i Otto, Junts pel Sí
  Santiago Rodríguez, PPC
  Jordi Bosch Sala, UDC
• Joan Enric Cunyat, Recortes 0-Els Verds

L’acte va ser moderat per la professora de comunicació de la UOC, Anna Clua i van intervenir representats de la CONFAVC, La Fede.cat organitzacions per la justícia global, Entitats Catalanes d’Acció Social, (ECAS) Comissions Obreres (CCOO), Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i la Confederació General del Treball (CGT).

Com garantim el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania després del 27-S?

La Xarxa pel dret a la informació i la comunicació-Xarxa DIC convoca a partits polítics i moviments socials a debatre sobre els drets d’informació i comunicació el 22 de setembre

• Té la societat catalana ben garantit el dret a la informació ? 
• Els mitjans públics són prou plurals i neutrals? Ho és la CCMA o els mitjans públics locals de Catalunya? 
• Els mitjans privats han de garantir el dret a una informació veraç i plural?  
• Com pot participar la societat civil en la gestió dels mitjans?
• Com es pot garantir la legalitat i la viabilitat dels mitjans comunitaris?
• Com assegurar el dret a l’educació en comunicació de la ciutadania? 

El proper 27-S la ciutadania de Catalunya elegirà la seua representació al Parlament en una legislatura política marcada per la relació amb Espanya. En l’àmbit espanyol la «llei mordassa» ha limitat la llibertat d’expressió, el dret a manifestació i també el dret a la informació. Des de la Xarxa pel dret a la informació i la comunicació- Xarxa DIC volem posar el focus en el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania com a drets bàsics en democràcia. Actualment ja existeix el mandat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 52, per legislar i garantir el dret a la informació, encara no desenvolupat.

Les principals candidatures al Parlament exposaran les seves propostes i respondran a les preguntes que es facin des dels moviment socials presents, a banda de les persones assistents que ho facin a títol individual

Jordi López Santin, Catalunya Sí que es pot
Carlos Carrizosa, Ciutadans
CUP Lluc Salellas
Enric Marín i Otto, Junts pel Sí
Xavier Casinos PSC
Santiago Rodríguez, PPC
Jordi Bosch Sala, UDC

Modera: Anna Clua Professora de la UOC

Dia i hora: 22 de setembre de 2015 a les 19.00 h.

Lloc: Sala d’actes de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, c/Doctor Aiguader, 18, Metro Barceloneta, Barcelona. 

Organitza: Xarxa DIC- Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i la Comunicació

Cal confirmar assistència a l’adreça de correu electrònic dretalainformacio@gmail.com.

La xarxa pel Dret a la Informació considera inadequat el tractament de la convocatòria d’eleccions a TV3 i demana neutralitat als mitjans públics

• La plataforma se suma a les crítiques del ConsellProfessionalde Televisió de Catalunya pel Telenotícies vespre del 3 d’agost i la posterior entrevista al “cap de l’oposició”

• Reclama que es respecti la neutralitat dels mitjans públics i que no es confongui informació rigorosa i neutral amb un senyal institucional

La xarxa pel Dret a la Informació i a la Comunicació (DIC), formada per més de trenta organitzacions i moviments socials catalans, se se suma a les crítiques del Consell Professional de Televisió de Catalunya en un comunicat emès el 5 d’agost per l’emissió en directe, obrint el Telenotícies vespre del 3 d’agost, de la convocatòria de les eleccions catalanes per al 27 de setembre, seguida d’un discurs institucional del president de la Generalitat, Artur Mas. Després de l’informatiu, TV3 va emetre una entrevista al líder d’Esquerra Republicana i número 5 a la llista del mateix president Mas, Oriol Junqueras, presentant-lo com a “líder de l’oposició”.

La xarxa DIC coincideix amb la valoració dels professionals de la televisió pública –que considera que “la línia que separava què era informació i què un senyal institucional va quedar desdibuixada” i creu que la cobertura “va ser un error, tal com es va plantejar”— i reclama, com fa el mateix escrit dels professionals, «explicacions i responsabilitats a la direcció d’Informatius». Tampoc considerem oportuna l’entrevista a Oriol Junqueras just després de l’emissió de la signatura del decret de convocatòria d’eleccions, ja que no va respondre al pluralisme i la neutralitat que han d’observar els mitjans públics a l’hora d’informar.

La Xarxa pel dret a la informació demana la retirada de la ‘Llei Mordassa’ per considerar-la un atac a les llibertats de reunió, expressió, informació i manifestació

 La plataforma dóna suport a les manifestacions convocades per avui en contra d’aquesta llei i convida a la ciutadania a què assisteixi

La Xarxa pel Dret a la Informació i la Comunicació (Xarxa DIC), formada per més de cent entitats representatives dels moviments socials catalans, mostra el seu total rebuig a les legislacions i modificacions legislatives anomenades “lleis mordassa” que inclouen la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal especialment en matèria antiterrorista. La plataforma que acull els principals moviments socials catalans en demana la retirada de les «lleis mordassa» que considera que restringeixen de forma injustificada i innecessària els drets fonamentals de la ciutadania com ara el de reunió, manifestació i llibertat d’expressió i d’informació.

Les «lleis mordassa» es van tirar endavant només amb el suport del Partit Popular i amb el vot en contra de tota l’oposició i moviments socials espanyols i catalans. Una normativa que els seus opositors consideren que té la intenció de disuadir i reprimir les protestes ciutadanes contra les retallades socials que s’han viscut en els darrers anys, cosa que deteriora la qualitat de la nostra democràcia.

La Xarxa DIC demana la retirada d’aquestes “lleis mordassa”, dóna suport a les manifestacions em contra de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana demà 1 de juliol i que tindran lloc arreu de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol.

La Xarxa pel dret a la informació reclama la fi dels blocs d’informació electoral

• La Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació (Xarxa DIC) també dóna suport a la iniciativa impulsada des del Col·legi de Periodistes de Catalunya per denunciar la regulació espanyola davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg
• L’inici de la campanya per a les eleccions municipals i autonòmiques ha estat precedit d’una revifada de l’oposició als blocs d’informació electoral que ha tingut dos fronts: el món de la comunicació de proximitat i la posició organitzada dels professionals.

La Xarxa pel Dret a la Informació i la Comunicació (Xarxa DIC), formada per més de trenta moviments socials, rebutja l’establiment de blocs d’informació electoral. Els mitjans públics i privats estan obligats a informar dels partits polítics durant la campanya electoral una quantitat de temps en funció del percentatge obtingut per la formació en les eleccions anteriors i no en base a criteris periodístics i d’interés general. Des de la Xarxa DIC es considera que això és un atac al dret a la informació de la ciutadania i converteix la informació durant el període electoral en propaganda.

La Xarxa pel dret a la informació reclama la retirada de les “lleis mordassa” en el dia de la llibertat d’expressió

La plataforma catalana de moviments socials considera que la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana i de la reforma del Codi Penal són una amenaça per les llibertats d’expressió i d’informació

La Xarxa pel dret a la informació i la comunicació (Xarxa DIC) reitera el seu rebuig a les recentment aprovades “lleis mordassa” que considera un greu atac al sistema democràtic ja que limiten dos drets fonamentals de ciutadania: les llibertats d’expressió, d’informació i de manifestació. Es tracta de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana i de la reforma del Codi Penal  que han estat aprovades només amb els vots del PP. Aquestes normatives han comptat amb el rebuig de tota l’oposició parlamentària espanyola i dels moviments socials. 

Des de la Xarxa DIC es reclama la retirada de les “lleis mordassa” i que tota modificació en l’àmbit de la seguretat, especialment quan pugui colisionar amb drets fonamentals, s’hagi de fer amb un consens polític i social ampli. Aquests nous marcs legals, que converteix en delicte o falta actituds de denúncia davant excessos policials i contempla multes i penes aplicades totalment desproporcionades, limiten els drets bàsics en democràcia a la llibertat d’expressió i d’informació. Reprimeixen de forma clara els drets de la ciutadania a la protesta i manifestació i dels periodistes i fotògrafs a informar-ne adequadament de les mateixes. Des la plataforma catalana pel dret a la informació es critica aquest atac al sistema democràtic i el situa dins d’una estratègia que “aprofita” atemptats terroristes, com ara el que va patir la revista Charlie Hebdó però també d’altres atacs o intents d’atemptat, que generen situacions de shock en la societat, per legislar “en calent” i limitar les llibertats i drets civils.

Les amenaces a la llibertat d’expressió i al dret a la informació

Les lleis mordassa han limitat la llibertat d’expressió, el dret a manifestació i també el dret a la informació. Un exemple clar són les limitacions que posa la nova normativa que penarà a aquells ciutadans o informadors que facen de testimonis dels abusos policials i els enregistren, però també en són mostra les elevades multes aplicades a fets que no eren ni delictes fa poc. Vivim moments en el quals sembla que el poder vulgui emmascarar la realitat. Des de la Xarxa DIC (pel dret a la informació i la comunicacio) volem debatre per poder actuar al respecte i per això ens preguntem:

 

Quines són les amenaces a la llibertart d’expressió i al dret a la informació? Quins efectes té això sobre els nostres drets polítics? i sobretot, quines són les alternatives?

 

Miguel Angel Soto, portaveu de Greenpeace

Dani Vilaró, responsable de comunicació d’Amnistia Internacional

Elisenda Rovira, coordinadora de l’Anuari Media.cat

Jordi De Miguel, membre del mitjà de comunicació Directa

Xavier Sitjà membre del Consell d’Informatius de TVE

Modera: Antoni Ribas CCOO

 

Dia i hora: 13 de maig de 2015 a les 18.30 h.
Lloc: Sala d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rambla Catalunya, 10 Barcelona.
Organitza: Xarxa DIC- Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i la Comunicació

 

Cal confirmar assistència a l’adreça de correu electrònic dretalainformacio@gmail.com.

Greenpeace, Telespectadors Associats de Catalunya i Omnium Cultural nous membres observadors de la Xarxa pel dret a la Informació.

Greenpeace, Telespectadors Associats de Catalunya i Omnium Cultural són nous membres observadors de la Xarxa pel dret a la Informació. Una opció en la qual ja hi havia Amnistia Internacional. Aquest estatus implica que no hi ha adhesió al manifest però sí es participa d’un moviment social pel dret a la informació i la comunicació de la ciutadania i dels seus objectius fundacionals. La Xarxa pel Dret a la informació i a la plataforma que suma ja a més de 150 entitats.

Els objectius de la plataforma són:

• Generar consciència social al voltant del dret a la informació i la comunicació. Considerem que hi ha poca consciència, informació i debat al respecte d’aquests dos drets bàsics en democràcia. L’autonomia dels mitjans de comunicació han de tenir la mateixa consideració social que els drets a la salut i a l’educació.
• Generar una xarxa de col·laboració entre entitats i oberta a la ciutadania que articule aquesta reivindicació de cara als poders públics. És tracta d’obrir un procés de col·laboració i debat per poder articular propostes concretes de legislació i polítiques públiques al respecte.